On rau la clau de l'èxit educatiu de Finlàndia? Pasi Sahlberg
sembla tenir-ho molt clar. En primer lloc -assegura- els finesos mai no
han volgut tenir el millor sistema educatiu del món, sinó les millors
escoles per als seus alumnes, que no és pas el mateix. En segon lloc,
Finlàndia s'ha pres molt seriosament la selecció i formació dels seus
mestres. Detecta els millors alumnes i els forma pedagògicament de la
manera més competent. Insisteixo en aquesta darrera paraula, perquè els
mestres finesos són perfectament conscients de la seva competència
docent. El seu govern té molt més interès a assegurar la formació dels
seus mestres que a avaluar els resultats dels alumnes a les escoles.
I en tercer lloc, els educadors finesos es mostren molt
interessats a estar al dia de les investigacions educatives i a posar en
pràctica de manera reflexiva les que els semblen més serioses. Gosaria
dir que les idees de Dewey i els seus deixebles tenen més vida avui a
Finlàndia que als Estats Units.
Però com deia en l'article de la setmana passada, mentre
dediquem grans elogis a l'experiència educativa finesa, dirigim els
nostres projectes educatius col·lectius en una altra direcció, que és la
predominant en els debats internacionals. A poc a poc s'ha imposat el
dogma que solament hi ha una política possible de millora: la basada en
la superació de les proves internacionals d'avaluació dels sistemes
educatius. Podríem parlar -tot seguint Pasi Sahlberg- del triomf del
Moviment Educatiu Global de Reforma (diguem-li MEGR) que sembla haver-se
instal·lat còmodament en les ments dels polítics educatius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario