L'any 1915, l'alcalde demòcrata de Nova York va impulsar una reforma educativa coneguda com a Gary system, inspirada en la pedagogia de Dewey, que suprimia els cursos i les assignatures i permetia que els alumnes organitzessin autònomament els seus estudis d'acord amb els seus interessos. Fins i tot podien decidir quan fer les vacances. L'alcalde estava entusiasmat amb el projecte, però les famílies el van rebutjar de pla. El 19 d'octubre de 1917 els alumnes es van declarar en vaga. Malgrat que la majoria no superaven els 15 anys, quan eren detinguts per la policia, invocaven la llibertat d'expressió. Segons el New York Times, milers d'estudiants van desfilar per Brooklyn i el Bronx apedregant escoles i punxant les rodes dels cotxes de la policia. "No tornarem a classe -cridaven- fins que no es retiri el sistema Gary". Ni ells ni els seus pares comprenien que l'escola volgués ser "la vida mateixa", com pretenia l'alcalde. No anaven a escola a trobar-se amb la vida, sinó amb una sortida digna de la seva vida quotidiana. La majoria eren emigrants que havien arribat guiats pel somni americà i al seu parer la reforma els negava les possibilitats d'ascens social perquè els negava també l'estímul per aspirar a transcendir la seva quotidianitat.
L'alcalde va haver de retirar el pla, però el que va ser rebutjar a Nova York va ser reivindicat a Moscou el mateix 1917. Al diari Asvieta apareixien sovint comentaris laudatoris de les escoles progressistes nord-americanes, afirmant que permetien la creació d'una escola del poble treballador. El 1928 John Dewey va visitar la Unió Soviètica invitat pel comissari del poble per a la instrucció pública, Lunatxarski (el mateix que va promoure l'afusellament de Déu). Va tornar als Estats Units assegurant a The New Republic que havia trobat "una cultura popular impregnada de qualitat estètica". Però quan Stalin va decidir que necessitava més treballadors qualificats que pedagogs romàntics, va reforçar el pes dels coneixements i va recuperar els deures i els exàmens finals a les escoles. Les progressive schools van passar a ser expressió de la pedagogia burgesa.
Segons un article aparegut al Time el 31 d'octubre de 1938, titulat Education: Progressive 'Progress', l'educació progressista concep l'educació com un procés vital, no com una mera preparació per a la seva vida futura; l'interès i les necessitats del nen donen forma al programa educatiu; l'activitat està centrada en el nen i dóna més importància al procés que al producte; l'educació neix de la pròpia experiència, no de la informació acumulada en els llibres. En lloc de pupitres fixos, hi ha bancs de treball; en lloc de llibres de text, hi ha diaris i revistes; en lloc d'estudiar lliçons, elaboren projectes. Els alumnes es dirigeixen als seus professors pels seus noms, els tracten com a amics més que com a mestres, perquè la classe és una comunitat democràtica. Els pares estan activament implicats en l'educació dels seus fills i formen part de la comunitat escolar democràtica. Una escola progressiva és sorollosa, aparentment caòtica, però els alumnes simplement estan ocupats. Quan es mostren indisciplinats o de mal humor, no són enviats al director, sinó a un psiquiatre, "que intenta trobar què és el que va malament a casa". Els mestres disposen d'un coneixement global de l'alumne i valoren el seu progrés sense necessitat d'exàmens. Ofereixen informes narratius dels alumnes en lloc de notes. Cada escola ha de ser un embrió d'una societat veritablement democràtica.
Encara que el to general de l'article és laudatori, l'articulista afegeix que ha constatat que "els alumnes de les escoles progressistes no accedeixen a la universitat més ben preparats que la resta".
L'escola progressista americana ha tingut posteriorment molt bona acollida entre els coneguts com limousine liberals, que encara la mantenen viva. Avui com ahir els pobres que volen sortir de la pobresa s'estimen més les escoles que els proposen l'únic programa amb garanties: Work hard. Be nice.
L'alcalde va haver de retirar el pla, però el que va ser rebutjar a Nova York va ser reivindicat a Moscou el mateix 1917. Al diari Asvieta apareixien sovint comentaris laudatoris de les escoles progressistes nord-americanes, afirmant que permetien la creació d'una escola del poble treballador. El 1928 John Dewey va visitar la Unió Soviètica invitat pel comissari del poble per a la instrucció pública, Lunatxarski (el mateix que va promoure l'afusellament de Déu). Va tornar als Estats Units assegurant a The New Republic que havia trobat "una cultura popular impregnada de qualitat estètica". Però quan Stalin va decidir que necessitava més treballadors qualificats que pedagogs romàntics, va reforçar el pes dels coneixements i va recuperar els deures i els exàmens finals a les escoles. Les progressive schools van passar a ser expressió de la pedagogia burgesa.
Segons un article aparegut al Time el 31 d'octubre de 1938, titulat Education: Progressive 'Progress', l'educació progressista concep l'educació com un procés vital, no com una mera preparació per a la seva vida futura; l'interès i les necessitats del nen donen forma al programa educatiu; l'activitat està centrada en el nen i dóna més importància al procés que al producte; l'educació neix de la pròpia experiència, no de la informació acumulada en els llibres. En lloc de pupitres fixos, hi ha bancs de treball; en lloc de llibres de text, hi ha diaris i revistes; en lloc d'estudiar lliçons, elaboren projectes. Els alumnes es dirigeixen als seus professors pels seus noms, els tracten com a amics més que com a mestres, perquè la classe és una comunitat democràtica. Els pares estan activament implicats en l'educació dels seus fills i formen part de la comunitat escolar democràtica. Una escola progressiva és sorollosa, aparentment caòtica, però els alumnes simplement estan ocupats. Quan es mostren indisciplinats o de mal humor, no són enviats al director, sinó a un psiquiatre, "que intenta trobar què és el que va malament a casa". Els mestres disposen d'un coneixement global de l'alumne i valoren el seu progrés sense necessitat d'exàmens. Ofereixen informes narratius dels alumnes en lloc de notes. Cada escola ha de ser un embrió d'una societat veritablement democràtica.
Encara que el to general de l'article és laudatori, l'articulista afegeix que ha constatat que "els alumnes de les escoles progressistes no accedeixen a la universitat més ben preparats que la resta".
L'escola progressista americana ha tingut posteriorment molt bona acollida entre els coneguts com limousine liberals, que encara la mantenen viva. Avui com ahir els pobres que volen sortir de la pobresa s'estimen més les escoles que els proposen l'únic programa amb garanties: Work hard. Be nice.
No hay comentarios:
Publicar un comentario