Vaig visitar Expodidàctica responent a la invitació de "conèixer
les aules del futur". Dues coses em van cridar especialment l'atenció.
La primera, la progressiva desaparició de la diferència entre la
publicitat pedagògica i la comercial. La segona, el que anomenaré la
paradoxa de les noves tecnologies. A mesura que els productes de la
tecnologia didàctica és fan més complexos, el negoci al voltant de
l'escola es fa més internacional i llaminer. Com que bona part de la
pedagogia actual tendeix a equiparar innovació i qualitat, la publicitat
comercial de qualsevol tipus de novetat té avui més fàcil l'accés a les
aules que mai.
Veig, però, una tremenda paradoxa en la subjugació de la
pedagogia moderna a les noves tecnologies. Al costat dels estands que
anunciaven les meravelles de les aules del futur hi havia una empresa
que oferia als docents un programa informàtic per controlar el plagi
digital dels seus alumnes, que, pel que es veu, s'han fet especialistes a
copiar textos aliens i fer-los passar fraudulentament per propis.
Segons alguns estudis, quatre de cada cinc estudiants no troba cap
repugnància moral en aquesta conducta. És a dir: no veu cap inconvenient
a integrar la immoralitat entre els seus hàbits de treball acadèmic.
Aquesta empresa de la qual faig esment proposa introduir un
filtre de confiança entre l'alumne i el professor que detecti quin
percentatge de les seves comunicacions és propi i quin copiat. Aquesta
és, també, una de les possibilitats de les aules del futur, però si la
confiança entre el mestre i els alumnes falla, falla l'essència de
l'acte educatiu.
El plagi pot no ser motiu de sanció segons les lleis "educatives" vigents.
ResponderEliminarDoncs no sembla una activitat ni molt crítica, ni molt creativa, ni molt constructivista. Potser, això si, sigui interdisciplinar.
EliminarEl plagi és l'autorenúncia al treball, a la creació, a tot. És la desvergonya institucionalitzada (cf. informes del "Instituto Noos", etc. etc.), un insult a la intel·ligència que les autoritats educatives, pares i mares no volen que desaparegui. Altrament no hi hauria les esbroncades de què he estat testimoni.
ResponderEliminar