El domini de la mirada

 01/12/2012 00:00

Del llibre de Byung-Chul Han La Sociedad del cansancio (Ed. Herder), tan lloat arreu, m'ha interessat molt el capítol titulat "Pedagogia del mirar", que és una reivindicació de Nietzsche de la qual em sento molt proper. Comparteixo amb ell la convicció que la principal finalitat de l'escola és ensenyar a mirar i a dominar la pròpia mirada. Qui no sap dirigir la seva atenció està condemnat a romandre pendent del dit d'un altre.

Dues raons expliquen les dificultats de l'apropiació de la nostra mirada. La primera: vivim envoltats d'estímuls cridaners que renoven contínuament les seves estratègies de seducció per poder dominar la nostra atenció. La segona: l'escola moderna no ha volgut o no ha pogut enfrontar-se al fet que un activisme mal organitzat pot conduir fàcilment a una passivitat no volguda. L'estímul permanent de l'acció acaba transformant l'activitat en passivitat. La hiperactivitat és l'altra cara de la hiperpassivitat. Dispersa l'acció i impedeix desenvolupar una conducta estratègica.

Avui és necessari aprendre a dominar l'atenció a contracorrent. Però continua sent obvi que, com deia Nietzsche, l'home mal educat és el que és incapaç d'oposar resistència a un impuls. El mal educat no sap dir no per la senzilla raó que no és prou actiu per poder controlar la seva activitat. Nietzsche diria que està mancat d'una activitat superior. L'estupidesa podria ser definida llavors com la incapacitat de controlar autònomament l'atenció. Seria l'actitud pròpia del pastisser que és incapaç de resistir la temptació de menjar-se els ingredients mentre està fent un pastís.