22/12/2012
Els nord-americans utilitzen l'expressió value added (valor afegit) per referir-se a la intervenció docent en el progrés de l'alumne. Pretenen donar-hi un valor matemàtic mesurant els resultats dels escolars en dos tests de coneixements, a l'inici i a la fi d'un curs. La diferència entre el creixement previst de l'alumne i el creixement real seria el valor afegit del mestre, és a dir, l'IVA docent. Si és positiu, posaria de manifest la intervenció d'un professor efectiu; si és negatiu, la d'un professor ineficient. Els darrers anys han gastat grans quantitats de diners en la recerca de la pedra filosofal de l'efectivitat docent. Ara bé, el sentit comú (i fins i tot un cert punt d'honor) ens obliga a reconèixer que hi ha professors de tota mena (com de fet passa en qualsevol altre ofici) i que el mestre bo és un mestre clarament efectiu.
Tot i això, el concepte d'efectivitat no és axiològicament neutral. De fet, tendim espontàniament a considerar efectiu el mestre que està en sintonia amb els nostres valors. Els darrers dies he estat repassant la manera com les escoles han fet publicitat gràfica d'elles mateixes al llarg del segle XX. La imatge publicitària és una magnifica mostra del tipus d'efectivitat que els centres ofereixen als pares com a reclam. És fàcil veure que la imatge d'un alumne fent colzes, que era habitual en la publicitat de mitjans del segle passat, ara hi és absent. Avui, en canvi, predominen totalitàriament les cares de criatures amb un somriure d'orella a orella, felices, d'ulls immensos. A mi em recorden les cares que a la meva infància feien en entrar en una pastisseria.
Què és, doncs, un mestre efectiu?
No hay comentarios:
Publicar un comentario