El més sagrat que hi ha

12/01/2013

El catedràtic de Stanford Eric Alan Hanushek està considerat, internacionalment, el pare de la moderna economia de l'educació. Entre les seves propostes s'ha fet molt famosa la que sosté que si als Estats Units s'acomiadessin els pitjors mestres (un 8% del total), el país assoliria en poc temps els nivells educatius de Finlàndia. Es també partidari d'avaluar anualment el rendiment dels mestres i de fer públic els seus resultats. Aquestes dues idees es consideren avui el nucli dur del pensament pedagògic de la dreta política.

Tenia la intenció de tractar de Hanushek en aquesta columna, però tot just abans de començar a escriure-la vaig trobar un article que m'ha obligat a repensar una mica les meves idees. Aquest article es titula "Els mestres sense vocació pedagògica s'han d'eliminar rigorosament" i, entre d'altres coses, diu el següent: "La tasca de l'ensenyament està confinada als mestres, que tenen l'obligació ineludible de vetllar per la dretura dels cervells tendres. Fins avui s'han dedicat a l'ensenyament homes de totes menes, i la majoria, per dissort del poble, inconscients del seu deure. D'aquests n'hi ha hagut amb títol i d'altres sense títol, cosa que no interessa, ja que hem d'anar cap a una nova estructuració, cap a una vida pràctica i positiva: a qui tingui vocació per una carrera o ofici qualsevol, que no se li barri el pas […]. La tasca del mestre és el més sagrat que hi ha, ja que en surt la nova generació. […] Mestres titulars sense vocació: tingueu noblesa de caràcter i retireu-vos!"

L'article, signat per Jaume Vivé, va aparèixer a Treball , l'òrgan del PSUC, el 9 de setembre de 1936.