Pluralisme i escola

05/01/2013

El pluralisme dels valors és un tret distintiu de la nostra societat i ha vingut per quedar-s'hi. Sembla coherent, doncs, que les famílies demanin a l'escola coses molt heterogènies. La principal preocupació d'alguns pares és que els seus fills vagin feliços a escola; són primmirats amb el nivell de coneixements o vigilen la formació del caràcter (el que abans s'anomenava virtut) i l'educació en valors. Hi ha un grup, gens menyspreable, que el que considera de més valor és l'agenda del seu fill i, en conseqüència, fa el possible per matricular-lo en centres que li ofereixin alternatives de contactes, diguem-ne…, d'un cert nivell. A tota aquesta varietat d'interessos cal afegir-hi encara dos extrems: els pares que prioritzen la proximitat de l'escola a casa i els que, estrictament parlant, no demanen res a l'escola, perquè la seva alternativa és l'educació a la llar.

Aquest panorama ens pot agradar més o menys, però difícilment el nostre parer el farà canviar. La llibertat ja no l'entenem com una possibilitat per a la igualtat, sinó com un camí per a la diferència. Volem la màxima llibertat per poder afirmar el nostre dret a la diferència. Per això els governs ho tenen cada vegada més difícil per generar consensos educatius amplis. És molt més fàcil formar majories per criticar una proposta de llei que aconseguir consensos amplis per fer lleis educatives estables. Sovint em pregunto si l'actual promoció de l'autonomia escolar (més teòrica que pràctica, tot s'ha de dir) no obeeix, en el fons, a aquesta dificultat. És a dir, si no és un desig de fer de la necessitat virtut.