Els principis del que a l'anterior article es va anomenar Moviment
Educatiu Global de Reforma (MEGR) són clars: més competició interna i
externa a les escoles, més autonomia escolar; més control dels resultats
dels alumnes (més inspecció, més proves) i de l'efectivitat docent; més
llibertat d'elecció per part de les famílies; més llenguatge i més
matemàtiques als currículums.
No estic en contra d'aquestes mesures, sinó de la seva
presentació com a panacea de tots els mals educatius. Deixaré de banda
la sospita que, en el seu conjunt, mostren poca confiança en el
component artístic, creatiu, de la docència (personalment estic
convençut que el que educa és el nostre estat d'ànim) o el fet que no
tenen res a veure amb l'experiència finesa. El que em sembla més
important ressaltar és que si volem tenir èxit hem de dialogar amb la
nostra tradició, aprendre reflexivament de la nostra experiència i
introduir les mesures que se'n dedueixin. Necessitem construir el nostre
propi relat educatiu d'acord amb el que aprenem de la nostra pràctica,
perquè no hi ha dreceres cap a l'èxit... però sí que n'hi ha cap al
fracàs. I alguna experiència en tenim. Aquest relat hauria de compartir
un consens polític intern que fos, com a mínim, equivalent al que va fer
possible la LEC.
Costa de creure que una mesura com la proposada per la consellera
Rigau a les universitats d'exigir una nota mínima de 6 a selectivitat
en català, castellà i anglès als alumnes que volen fer magisteri hagi
estat impossible de posar-se en pràctica quan tots sabem que cap sistema
educatiu pot ser superior als seus mestres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario