-Uns triguen massa a començar. Hi ha alumnes que senten com una mena de respecte al full en blanc i dilaten en excés el moment de començar a escriure. No els hem d'animar a començar sense pensar, sinó a començar aviat a pensar sobre el conjunt de l'examen.
-D'altres comencen immediatament, sense dedicar un temps prudencial a la lectura de les preguntes i sense captar bé què se'ls demana. Per exemple quan apareix un "respon breument", han d'entendre aquest "breument". I no és gens evident que ho entenguin si no els ensenyem a analitzar bé les preguntes i a no precipitar-se a abocar la resposta que ja porten assajada de casa.
-Deficient planificació. Insisteixo: un examen és un exercici de pensament estratègic que demana un profit específic del temps disponible, d'acord amb els requeriments de cada pregunta. Cal, doncs, saber quant temps cal dedicar a la correcta comprensió de les preguntes, a l'ordre en què s'han de respondre i a l'extensió adequada a cadascuna. També cal reservar un temps per a un repàs final.
-Confusió entre quantitat i qualitat. Una gran extensió d'una resposta no garanteix que sigui una bona resposta. Cada pregunta exigeix un enfocament i una resposta concreta segons si s'hi demana un exercici d'anàlisi, síntesi, avaluació, analogia, etc. Entre l'excessiva generalització i l'excessiva concreció detallista, cada examen és un exercici d'equilibri que cal aprendre a controlar.
-Tot examen hauria d'anar acompanyat d'una reflexió crítica de l'alumne sobre el seu propi pensament estratègic i sobre la seva capacitat d'expressió. Cal que comprengui que no se sap bé el que no se sap expressar bé. El domini de la llengua és imprescindible per expressar-se amb claredat en qualsevol matèria. Però un bon professor no pot limitar-se a numerar els errors dels seus alumnes. Ha d'analitzar les lògiques d'aquests errors per corregir-les. Un bon examen marca una nova oportunitat d'aprenentatge... especialment per al professor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario