Torben Drewes és un economista de la canadenca Trent University
partidari de l'educació diferenciada. Sosté que, ja que s'està ampliant
la diferència acadèmica (" the performance gap ") entre nois i noies a favor d'elles, hem de començar a veure els nois com un grup desfavorit (" a disavantaged group
"). D'acord amb les seves dades, les noies de secundària estudien
setmanalment dues hores més que els nois, però si estudiessin el mateix
temps, només reduirien a la meitat la seva diferència acadèmica. En cap
cas l'eliminarien, perquè l'altra meitat tindria a veure amb el que els
pedagogs anomenen "el currículum ocult" (organització, feminització de
l'ensenyament, etc.) que, a hores d'ara, afavoriria clarament les noies.
El resultat, conclou Drewes, és que, al Canadà, els homes estan
abandonant la universitat.
Vaig començar a interessar-me per les diferències acadèmiques
entre nois i noies en descobrir que, mentre a Catalunya pensem la
coeducació com un dogma d'immaculada concepció, a Alemanya les dones
socialistes el van posar en qüestió amb criteris estrictament feministes
compartits immediatament per moltes dones d'Europa i dels Estats Units.
Com que hi ha estudis de tota mena, a favor i en contra, no sempre és
fàcil treure'n l'aigua clara, però sembla evident l'expansió de
l'educació diferenciada a tot arreu. I, com que al segle XXI les
possibilitats d'interacció entre els sexes són molt grans fora de
l'escola, els resultats ens suggereixen que no convé confondre
mecànicament els fins (la noble aspiració a la igualtat d'oportunitats)
amb els mitjans (la coeducació).
Si entenem com a coeducació només el fet d'assistir a les mateixes classes evidentment l'educació diferenciada no seria una gran novetat, PERÒ si comencem que entre dones i homes ENCARA NO HI HA IGUALTAT, confiar només en la interacció informal i renunciar al modelatge que ofereix l'escola em sembla imprudent. Potser és que la coeducació només té sentit si no ens creiem que ja vivim en el millor dels mons possibles.
ResponderEliminar