Aquest eslògan de "L'alumne, al centre" és el més repetit de
l'escola moderna. No es refereix a la incorporació de l'alumne al centre
a començament de curs, sinó a una a il·lusió pedagògica antiga que va
ser formulada de manera explícita pel psicòleg ginebrí Claparède
(1873-1940). És comprensible que tingui molt bona premsa, perquè tendim a
creure que l'alternativa contrària és "L'alumne, a la perifèria" o "als
marges", i ningú no vol que el seu fill es trobi relegat. Per aquesta
raó és també una idea molt popular. John McCain la defensava en el seu
programa electoral quan es va presentar com a candidat republicà a la
Casa Blanca, competint amb Obama. Però és un eslògan retòric que en
realitat compromet a poca cosa. ¿Vol dir, per exemple que el saber es
troba ara condicionat als interessos immediats de l'alumne? ¿I qui
decideix on és el centre? ¿Estan equivocats els pares que opten per
l'educació diferenciada tot creient que és la millor manera de centrar
els seus fills? ¿I els partidaris de l'educació a la llar?
Ben segur que en les primeres reunions del nou curs, molts pares
sentiran que els professors asseguren que el seu enfocament pedagògic
està centrat en l'alumne. Convé advertir-los aviat d'una obvietat: els
professors s'estan referint a "l'alumne", no al seu fill. El seu fill
podrà ser, en tot cas, un dels centres d'una classe que, si s'aplica amb
sinceritat aquest "enfocament pedagògic", tindrà tants centres com
alumnes. Per si de cas, que s'assegurin que l'encarregat del projecte és
un bon mestre. Ara per ara, és la millor garantia d'un bon aprenentatge
per a un alumne.
No hay comentarios:
Publicar un comentario