01/09/2012
Ningú no pot negar a l'administració el seu dret (i fins i tot, el
seu deure) de tenir radiografiat permanentment l'estat del sistema
educatiu. Ara bé, les radiografies, encara que poden ajudar de manera
fiable a fer bons diagnòstics, no curen per elles mateixes cap mal. Dic
això pensant que la primera avaluació externa afectarà els alumnes de
quart de primària, i totes les dades ens diuen que en aquest moment ja
ha fet acte de presència el nefast fracàs escolar, que és el llast més
gran del nostre sistema educatiu. De fet, en els primers cursos de
primària podem identificar ja amb moltes probabilitats d'encert quins
alumnes fracassaran a l'ESO. Això vol dir que la reforma pendent que ens
hauria de preocupar és la detecció precoç i prevenció dels alumnes que
des del primer moment ja semblen anar encaminats cap al desastre.
Sembla evident que el ministre Wert té una confiança cega en les
avaluacions externes. Dic que és cega perquè les dades internacionals no
semblen donar-li suport amb la llum de l'evidència. Més aviat comprovem
que si els docents consideren que l'avaluació vol millorar les
pràctiques a l'escola, es mostren predisposats a revelar les seves
dificultats, mentre que si consideren que tindrà conseqüències
salarials, tendeixen a falsejar els resultats. Faríem un negoci
desastrós si al mateix temps que l'obsessió per l' accountability
s'està posant clarament en qüestió als Estats Units, la importessin
aquí com a panacea per a tots els nostres mals. Com deia el governador
de Califòrnia, Jerry Brown, "afegint un velocímetre a un cotxe
espatllat, no el convertirem en un bòlid de Fórmula 1".
No hay comentarios:
Publicar un comentario