La reforma Wert (IV)

25/08/2012

Els pilars de la Lomce (la reforma Wert) són els següents: l'anticipació de l'elecció d'itineraris a l'ESO, el reforçament de les matèries instrumentals, el foment de l'autonomia dels centres, les avaluacions nacionals externes i l'aprovació d'un estatut del professorat docent no universitari. 

Respecte al reforçament de les matèries instrumentals em fa l'efecte que hi ha avui un consens considerable. Estem lluny dels temps en què Álvaro Marchesi gosava escriure sense cap pudor aparent: "Enfront dels moviments que proclamen la necessitat de tornar als ensenyaments bàsics, el que en la literatura anglosaxona es consideren les tres R ( reading, writing i reckoning -lectura, escriptura i càlcul), jo m'estimo ressaltar les tres S: sensibilitat, saviesa i solidaritat" (Controversias en la educación española ). Entre els logsians de trinxera no han estat infreqüents ocurrències d'aquesta mena, que només mostren uns prejudicis grossers contra la llengua i el càlcul.

Sobre l'estatut docent, el seny aconsella dialogar amb els col·legis professionals i els sindicats. Pel que fa a l'autonomia dels centres i les avaluacions externes, cal dir que les dues coses alhora semblen una mica contradictòries, però caldrà esperar a la lletra petita. Ara bé, en principi, costa de creure en una autonomia efectiva dels centres docents que no vagi acompanyada del doble correlat d'un foment de l'avaluació interna i de les pràctiques reflexives, així com d'una autèntica llibertat d'elecció de centre per part de les famílies que, al meu parer, seria el criteri més democràtic d'avaluació dels centres.