04/08/2012
Ens cal una altra reforma educativa? No. Però com que més que les
reformes el que de veritat ens entusiasma són les contrareformes,
seguirem fidels a la nostra tradició i amb el canvi de partit governant
aprovarem una nova llei educativa, la Lomce (llei orgànica de millora de
la qualitata educativa).
Hem tingut massa lleis educatives. Gosaria dir que cap altra
institució hauria suportat aquesta situació legislativa tan espasmòdica:
Lode (1985), Logse (1990), Loce (2002), Loe (2006) i, a més, a
Catalunya, la Lec (2009). Totes aquestes lleis, tret de la Loce, van ser
votades pels socialistes i els grups nacionalistes. La Loce va tenir el
suport del Partit Popular i Coalició Canària, però mai no va entrar en
vigor. Va ser derogada per Rodríguez Zapatero. Totes han nascut amb molt
bones intencions i un suport parlamentari ampli. Totes han estat
substituïdes. Cap ha aconseguir millorar els nostres resultats. A ningú
li pot sorprendre, doncs, que el reformisme pedagògic no desperti a
hores d'ara gaire entusiasme entre els docents.
Hem demostrat a bastament que som millors queixant-nos del que
hi ha que fent-ne bons diagnòstics. Hem deixat créixer tots plegats la
sospita que els reformadors educatius no valoren gaire els docents i que
els docents, de retruc, no valoren gaire els reformistes. El cert és
que fins ara els reformistes han promès molt més del que han aconseguit i
com que tots han estat convençuts que les seves propostes estaven ben
fonamentades en investigacions serioses, amb massa facilitat han
interpretat el desacord dels docents com un exercici de resistència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario