Dues coses hauríem d'exigir a una nova llei educativa: un estudi
seriós dels successius fracassos de les reformes precedents i una
concreció de les característiques comunes dels centres educatius
mediocres.
Al meu parer les reformes han fracassat per tres raons
principals: no han sabut situar els docents com els actors centrals dels
debats educatius; han generat falses expectatives que han fet a mitjà
termini més mal que bé, i, per acabar, els ha mancat una visió clara de
com les seves propostes milloren realment la instrucció a l'aula.
Pel que fa als trets característics dels centres mediocres (els que
obtenen uns resultats per sota del que seria legítim demanar-los tenint
present el seu marc sociocultural), es poden indicar els següents: 1)
han acceptat el seu fracàs com una fatalitat; 2) tenen programacions
anàrquiques, poc seqüencialitzades i no gaire coherents; 3) mostren
dificultats de comunicació interna; 4) els manca una idea clara del que
estan fent; 5) tenen dificultats per aprendre de la seva pròpia
experiència; 6) els costa molt sumar consensos interns operatius; 7) els
seus equips són inestables.
No és rellevant que el ministre estigui d'acord amb mi, sinó que
ens doni resposta a les dues qüestions que encapçalen aquesta columna.
Fa l'efecte que l'equip ministerial es mou sense un diagnòstic acurat de
la nostra situació, és a dir, sense una reflexió profunda sobre els
nostres problemes específics. No podem desaprofitar una altra
oportunitat d'aprendre més dels nostres errors que de les experiències
alienes, és a dir, de construir-nos un relat educatiu propi
No hay comentarios:
Publicar un comentario