viernes, 10 de agosto de 2012

La reforma Wert (II)

Dues coses hauríem d'exigir a una nova llei educativa: un estudi seriós dels successius fracassos de les reformes precedents i una concreció de les característiques comunes dels centres educatius mediocres.

Al meu parer les reformes han fracassat per tres raons principals: no han sabut situar els docents com els actors centrals dels debats educatius; han generat falses expectatives que han fet a mitjà termini més mal que bé, i, per acabar, els ha mancat una visió clara de com les seves propostes milloren realment la instrucció a l'aula.

Pel que fa als trets característics dels centres mediocres (els que obtenen uns resultats per sota del que seria legítim demanar-los tenint present el seu marc sociocultural), es poden indicar els següents: 1) han acceptat el seu fracàs com una fatalitat; 2) tenen programacions anàrquiques, poc seqüencialitzades i no gaire coherents; 3) mostren dificultats de comunicació interna; 4) els manca una idea clara del que estan fent; 5) tenen dificultats per aprendre de la seva pròpia experiència; 6) els costa molt sumar consensos interns operatius; 7) els seus equips són inestables.
 
No és rellevant que el ministre estigui d'acord amb mi, sinó que ens doni resposta a les dues qüestions que encapçalen aquesta columna. Fa l'efecte que l'equip ministerial es mou sense un diagnòstic acurat de la nostra situació, és a dir, sense una reflexió profunda sobre els nostres problemes específics. No podem desaprofitar una altra oportunitat d'aprendre més dels nostres errors que de les experiències alienes, és a dir, de construir-nos un relat educatiu propi

No hay comentarios:

Publicar un comentario