En l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat
educativa impulsada pel ministre Wert, es reconeixen dues coses
importants: l'existència de diferències considerables entre les
comunitats autònomes i la necessitat d'avaluar la qualitat educativa
pels seus output , és a dir, pels resultats dels alumnes. Era
lògic esperar, doncs, una anàlisi de les causes dels bons resultats
d'unes comunitats i els mals resultats d'altres. Si el que volem és un
bon sistema educatiu, res sembla més lògic que conèixer el que ja fem bé
i el que fem malament. Però al ministeri d'Educació s'ha optat per
implantar una sèrie de mesures que, independentment que en si mateixes
puguin ser bones o dolentes, no sorgeixen d'una reflexió autònoma sobre
la nostra situació. Hi ha una excepció: l'anticipació de l'elecció
d'itineraris a l'ESO.
El PP ja va proposar la creació d'itineraris a la LOCE (2002).
Va ser una proposta rebuda amb més desqualificacions que arguments. Es
va dir que era "pura ideologia de dretes", "neoconservadora
nacional-espanyolista i catòlica", fruit del desconeixement, el
simplisme, el pensament ultraliberal i l'arrogància fonamentalista. El
24 de juny del 2010, el llavors ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, va
declarar davant el Parlament Europeu que estava disposat a crear
itineraris per evitar l'exclusió social, afavorir la igualtat
d'oportunitats i reforçar la dimensió social de l'educació.
Tant de bo en el transcurs del debat parlamentari sobre aquesta
nova llei el pes dels arguments tingui més protagonisme dialèctic que el
de les desqualificacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario