Quan Earl Silas Tupper va inventar la moderna carmanyola, el tupperware o
tàper, de ben segur que no s'imaginava que el seu invent seria motiu
d'un debat pedagògic. Els fets ja els coneixem. Els 150 euros que costa
de mitjana el menjador escolar són excessius per a un nombre creixent de
famílies. Com que moltes d'aquestes famílies no poden atendre els seus
fills al migdia, difícilment els podem dir que com que el que els passa
no és un problema pedagògic no ens hi sentim al·ludits.
Però la carmanyola és només la part visible d'un iceberg. La
part amagada és que hi ha nens que passen gana. I això és, directament,
un greu problema pedagògic, perquè ni es pot aprendre a llegir amb
l'estómac buit ni a un nen en aquestes condicions se li poden demanar
gaires esforços de concentració.
Al Regne Unit s'estan estenent els anomenats breakfast clubs, que són respostes solidàries, amb el suport de diferents institucions
filantròpiques, a una realitat de misèria que, al començament del segle
XXI, pensaven que havien deixat enrere. Amb l'ajut dels breakfast clubs, algunes escoles de les zones més deprimides han decidit començar la
jornada escolar amb un esmorzar a classe per poder garantir un nodriment
adient per a totes les criatures.
Hi ha dues necessitats infantils que són les condicions de
possibilitat de qualsevol acció escolar: una bona alimentació i un bon
descans nocturn. Són els fonaments que l'erosió de la crisi ha deixat
exposats a la intempèrie. I em temo que no els protegim bombardejant els
polítics amb tàpers. Penso en la mare que n'hi va tirar un a Esperanza
Aguirre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario