L'educació, una qüestió d'estat

27/04/2013 

Per Sant Jordi hem vist molts llibres relacionats amb la pedagogia. Després d'uns anys d'un cert ensopiment, sembla que l'educació torna a assolir el protagonisme editorial que es mereix. Dilluns passat vaig participar en la presentació de L'educació, una qüestió d'estat , de l'Enric Prat, professor de pedagogia internacional a la Universitat de Barcelona. Avui sembla evident que no es pot discutir d'educació ignorant els debats i les dades internacionals. Però quina és la importància tangible de l'educació? Els efectes de la mala educació són obvis. ¿Els de la bona educació ho són també? Tots hem cregut que sense educació no hi ha futur i que un país es construeix des de l'escola. De fet, aquest és l'argument central per criticar les retallades educatives. Prats escriu al seu llibre que del sistema educatiu en "depèn la configuració dels altres mecanismes fonamentals de la societat, com ara el sistema d'inserció en el món productiu". Però això és exactament així?

Inversió educativa

Em fa l'efecte que no estem recollint amb prou valentia intel·lectual els interrogants que la crisi econòmica ens està posant damunt la taula. Un dels interrogants és aquest: on és el rendiment de les inversions educatives prèvies a la crisi? La que hem anomenat "la generació més ben preparada de la història" es veu empesa a abandonar el país per buscar-se ja no un futur, sinó un present. Per als seus membres l'afirmació que no hi ha inversió més rendible per a un país que la inversió educativa, quin sentit tindrà? L'eslògan que assegura que "Retallar en educació és retallar el futur" té per a ells un valor personal, perquè els permet emigrar, però no social, perquè el país que els ha sufragat els estudis els està negant una feina.

Aquesta és una qüestió que em deixa perplex, sense saber com afrontar-la. Sento que he de reformular les meves idees sobre la relació entre educació i progrés econòmic col·lectiu, però no trobo la manera. Veig clar que una educació deficient és un fre per al desenvolupament d'un país, però ja no veig ni tan clara ni tan automàtica la relació entre increment de la inversió educativa, i fins i tot de la qualitat educativa, i progrés econòmic.

El sistema econòmic d'un país com el nostre, en una economia oberta com l'actual, depèn de moltes variables, i algunes tenen molt més pes que l'escola. N'haurem de treure alguna conseqüència.