Els alumnes més introvertits, tímids i vergonyosos a classe són
considerats pels seus professors menys intel·ligents que la resta.
Aquesta era la tesi d'un recent article de Education Week . La
pedagogia moderna -afegia- només sap treballar amb criatures
extravertides i per això els mestres tendeixen a percebre els més
reservats com si tinguessin algun tipus de problema. Llegint l'article
vaig pensar que una sèrie de conceptes que emprem sovint per descriure
els nostres alumnes -com ara extravertit, introvertit, tímid, agosarat,
retret, tranquil, etc.- potser no ens permeten filar tan prim com
caldria.
Cal, per exemple, diferenciar netament entre introversió i
timidesa. Mentre que la timidesa acostuma a caracteritzar la falta de
seguretat personal en el contacte social, l'introvertit pot no sentir la
necessitat de respondre a determinats estímuls socials. Com que tendim
de manera espontània a veure positivament l'extraversió, com una actitud
d'obertura a les relacions socials, sospitem que la introversió és el
seu oposat negatiu. Les coses són més complexes. El tímid desitja
superar la seva timidesa perquè pateix el seu aïllament, però no sap com
fer-ho, mentre que l'introvertit porta sovint una vida social complexa,
encara que més tard o més d'hora necessiti recloure's en la comoditat
d'un cert aïllament. Un introvertit por ser perfectament un líder
social. No és estrany, per altre cantó, que l'introvertit estigui més
capacitat per a l'escolta que l'extravertit i que, en conseqüència, li
agradi rumiar una pregunta abans de donar com a resposta la primera
ocurrència que li passi pel cap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario