El valor de l’escola

27/09/2014

“Voler tornar-se un home millor fragmentàriament -va escriure Kant en la seva Antropologia - és un intent va”. Efectivament, si volem ser de veritat ètics no podem marcar a la nostra agenda les hores setmanals en què haurem de ser-ho. La persona ètica està guiada per la unitat del principi intern que ordena la seva vida. Quan aquesta unitat està donada, hi descobrim un caràcter moral, un estil ètic.

Pretendre ser ètics fragmentàriament sembla o una ingenuïtat o una broma. Però això és el que fem a l’escola quan en lloc de dotar-la d’un estil ètic ens limitem a donar classes d’ètica o programar unes jornades d’educació en valors. L’escola ètica no es limita a tenir valors, sinó que s’organitza al voltant d’un principi ètic intern que la converteix en una institució valuosa.

Què li confereix valor a un valor, el fet de ser UN valor o el fet de ser el NOSTRE valor? Al meu entendre, un valor no és valuós perquè visqui en el món ideal dels valors, sinó perquè ens permet valorar bé. De la mateixa manera que la bona llei no és la que viu en un codi legal sinó en la conducta de les persones, els valors valuosos són els que hem incorporat a la nostra conducta. Això és aplicable a persones i a institucions. L’escola és valuosa quan ensenya a valorar bé. Però per reeixir-hi hi ha una condició prèvia que ha de ser satisfeta: la pròpia escola ha de ser considerada valuosa per tots aquells que constitueixen la comunitat escolar.

La condició de possibilitat d’una educació en valors és que la mateixa comunitat escolar, en el seu conjunt, experimenti quotidianament el valor de l’escola. Això vol dir que el manteniment de la dignitat de l’escola ha de ser el primer deure de tota la comunitat escolar.

No obstant això, veiem com una cosa normal que es llancin sobre l’escola tota mena de crítiques. Bona part de la pedagogia moderna viu d’aquest negoci. L’escola real és una escola imperfecta, però és una institució noble. Hauríem de ser conscients que amb la nostra actitud cap a l’escola reforcem o bé les seves imperfeccions o bé la seva noblesa. Siguin quines siguin les seves imperfeccions, continua sent un instrument fonamental de la cohesió social i, llavors, subratllar la seva noblesa pot ser la manera més eficaç de contribuir a reduir les seves imperfeccions.