La credulitat dels nens

25/10/2014 00:00

Mai m’han agradat gaire ni els contes infantils que presenten els animals salvatges com si fossin persones filantròpiques, amables i raonables, ni els ecologistes que humanitzen els animals per defensar-los. Totes aquestes projeccions morals sobre la naturalesa em sembla que fomenten més la beateria que el pensament crític. Si hem de salvar els animals salvatges de l’extinció no és perquè siguin bons i la seva desaparició suposi una reducció de la moralitat del món, sinó perquè són salvatges i la seva desaparició redueix la nostra riquesa biològica.

Els óssos de peluix poden ser molt macos i els óssos filantròpics dels contes poden proporcionar-nos interessants reflexions morals, però haurien d’avisar els nens que en la vida real no s’hi acostin, perquè la imatge infantilment bucòlica d’una naturalesa amable és un joc de la imaginació. Ni als óssos ni als lleons els causa cap problema de consciència cruspir-se un nen.

Llegint la biografia de Richard Dawkins, Una curiositat insaciable, em trobo amb una pregunta inquietant: “Per què els adults promouen la credulitat dels nens?” Dawkins està pensant en els contes infantils que, al seu parer, es caracteritzen per una “penosa absència de pensament crític”. “No hauríem d’instruir els nens -diu- en el pensament crític i l’actitud escèptica des de la primera edat? ¿No se’ls ha d’ensenyar a dubtar, a sospesar la plausibilitat d’una afirmació, a demanar evidències?”

Imaginació i pensament crític

Donem per fet que la literatura fomenta la imaginació i el pensament crític. Però potser la relació entre imaginació i pensament crític no és gens òbvia. Confesso, amb certa vergonya, que mai m’havia plantejat aquesta pregunta. Sens dubte, una imaginació descontrolada ens fa ingenus. Pot ser comprensible la creença que si es desitja molt una cosa es farà realitat. Però encara és més raonable acompanyar aquest desig amb el nostre esforç. Podem pensar que no hi ha brúixola més fiable que el nostre cor, però no ens hauríem d’oblidar d’analitzar els resultats de la nostra navegació cordial de manera racional.

Acostumem a dir que als nens els agrada investigar coses. Però és indubtable que sovint es conformen amb qualsevol resposta i el pensament crític és aquell que sospita que darrere la seguretat d’una resposta hi ha sempre una pregunta inquietant que encara no sabem formular.