Despertant un zombi (I)

21/11/2015

“Què en penses de la proposta de [José Antonio] Marina de pagar més als millors mestres?”, em va preguntar una periodista de TV3. “Que està despertant un zombi!”, li vaig contestar, i la periodista, una bona professional, em va mirar amb cara de perplexitat, però això és exactament el que penso.

L’avantatge de les persones solemnes és que sembla que diuen coses respectables, així que, quan ens asseguren que han trobat una resposta senzilla per resoldre un problema complex, tendim a creure’ls, admirats de la seva sagacitat. En aquest cas la proposta sembla senzilla, fàcil d’aplicar i, fins i tot, de sentit comú. Introduir criteris de productivitat a l’escola és coherent amb el que s’exigeix als pares de família quotidianament a la feina. També sembla evident que el bon mestre no pot cobrar el mateix que el dolent, que l’excel·lència no ha d’estar infravalorada ni la mediocritat sobrevalorada. Intuïtivament la proposta sembla tan òbvia que desconfiem dels professors que la critiquen. A més, a tot docent que es queixa és fàcil criticar-lo per gremial.

Però la proposta no és gens original. En aquest mateix diari hem parlat sovint dels debats sobre l’incentivisme docent i del que jo he batejat com l’IVA docent, és a dir, la intervenció de valor afegit del mestre en el desenvolupament de l’alumne. Als Estats Units van començar a experimentar-la a mitjans dels anys 80 i el president Obama se n’ha declarat partidari. Per tant, el primer que hem de fer és saber què ens diu l’experiència acumulada. Qui es vulgui entretenir buscant informació per internet s’adonarà immediatament que la literatura sobre els incentius econòmics als docents és immensa. N’hi ha que asseguren que els mals de l’educació se solucionen pagant més als millors, i n’hi ha que sostenen, com l’economista Eric A. Hanushek, que n’hi ha prou acomiadant els pitjors. El 6 de gener del 2012, The New York Times recollia aquestes paraules del professor Friedman: “El missatge és que cal acomiadar gent tan aviat com es pugui”.

Qui faci aquest exercici de recerca s’adonarà aviat que als Estats Units els incentius econòmics als docents no només no han funcionat com s’esperava, sinó que en alguns casos els resultats dels alumnes fins i tot han empitjorat. A Texas, per exemple, han fet marxa enrere. Per això dic que Marina ha despertat un zombi. Intentaré argumentar-ho més en la pròxima columna.