30/09/2012
Assumint el risc d'enemistar-me amb una part important de la
comunitat educativa, poso una nota alta a Irene Rigau. Valoro molt la
implantació de la formació professional dual, els resultats de la
recuperació dels exàmens de setembre, el replantejament curricular i la
voluntat de ser més exigent amb l'accés a la docència. Sóc més crític
envers les promeses de reducció de la burocràcia administrativa i de
fomentar l'autonomia dels centres.
Però a la consellera ningú no la jutja pels seus projectes, sinó
per la seva manera de fer front a una realitat improgramable gens
compassiva amb les promeses electorals de cap govern europeu. I aquí les
opinions són diverses. És evident que hi ha mala maror als centres. Els
docents semblen viure l'obligació de fer més coses amb menys recursos
com una imposició de la conselleria i no de la realitat. Cal afegir que,
mentre l'escola pública diu que es juga la qualitat, la concertada es
juga la seva estricta existència. Així, si ser conservador és no
deixar-se dominar mai per la decepció, Irene Rigau s'ha manifestat com
una conservadora més coherent que els docents que li demanen que
treballi d'interina. N'ha treballat, per cert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario