La II Jornada de Reflexió Educativa

 20/10/2012 

És evident que les noves tecnologies són unes de les expressions més diàfanes del present. Però no en són la panacea. El que fan és amplificar extraordinàriament les heterogènies potencialitats de l'home, que sovint apunten a direccions oposades. No són, com volen fer-nos creure alguns gurus, una mena de nova teologia de l'alliberament. Però cal creure que entre l'excés profètic i el defecte reticent hi ha algun lloc per al punt mitjà, és a dir, per a la virtut pedagògica.

És precisament d'això del que estem discutint ahir divendres i avui dissabte a la II Jornada de Reflexió Educativa, organitzada pel Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya a la Seu d'Urgell i a Andorra. Caldria reservar aquestes dates a l'agenda cada any, perquè estan resultant molt profitoses. Aquest any mirem d'entendre els reptes de "l'escola de l'era digital", reflexionant "sobre els canvis que l'anomenada societat del coneixement i la tecnologia han introduït en els comportaments individuals i col·lectius en el context educatiu". Les jornades combinen les conferències i els àmbits de debat, que enguany se centren en el projecte educatiu Sòcrates, les pissarres digitals, el lideratge i la direcció de les escoles en l'era digital, la plataforma virtual d'aprenentatge Educ&, la formació inicial del mestre, etc. Personalment, estic convençut que ens equivoquem si creiem que la pantalla pot substituir la relació cara a cara entre el mestre i l'alumne, que és l'espai educatiu per antonomàsia. Però també ens equivocaríem si creguéssim que tota l'enorme complexitat del món modern té cabuda en aquest espai.