Gràcies al llenguatge entenem el que sentia una dona de Mitilene
que fa 2.700 anys va escriure: "Només et miro i la meva veu emmudeix".
Donem forma al que sentim quan ho verbalitzem. Si els que tenim davant
no ens parlen, no els acabem de veure, i si no ens parlem a nosaltres
mateixos, no ens entenem. Insistim en la importància pedagògica de la
llengua i en la necessitat de la lectura, però per esdevenir
intel·lectualment profitosa, la lectura ha de ser com un bon menú,
variada. La llengua solament ens ofereix les seves potencialitats
expressives quan estem familiaritzats amb les diverses formes de dir. No
n'hi ha prou amb fer de tastaolletes literaris, cal memoritzar i
rumiar. La poesia és imprescindible perquè sense ella una potencialitat de la
nostra ànima queda amorfa. La poesia és, fonamentalment, un estat de
l'ànima. Per això el seu gaudi no se'ns entrega fàcilment. Demana una
actitud d'autoexigència, de concentració, de sensibilitat envers el
ritme, la tonalitat i la cadència del vers que ha format tradicionalment
el moll de l'humanisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario