Jan Patocka va ser detingut per la policia txeca immediatament
després de mantenir una entrevista, com a portaveu de la Carta 77, amb
el ministre holandès d'Exteriors, Max van der Stoel, el març del 1977.
Conduït a la presó de Ruzyne, va ser sotmès a despietats interrogatoris
que duraven de 7 a 9 hores. Posteriorment es van trobar als arxius de la
policia les transcripcions, en les quals va aparèixer aquesta joia
moral: "Sobre la seva funció de portaveu de la Carta 77 declara haver
assumit aquest deure cívic per la bona raó que era improbable que un
altre tingués el coratge de fer-ho". Václav Havel, que va ser detingut
poc després de fer-se pública la Carta 77, estava també reclòs a Ruzyne.
Sense avís previ va ser portat a una cambra i allà es va trobar amb
Patocka. Els van deixar sols. Probablement la policia estava escoltant
el que es devien dir, però segons Havel van parlar de la vida i de la
mort. Va ser l'última vegada que es van veure tots dos.
En el
transcurs d'un dels interrogatoris, Patocka va patir un atac de cor i va
ser conduït a l'hospital de Strahov, on va morir poc després, el 13 de
març. La causa oficial va ser una hemorràgia cerebral.
L'enterrament va tenir lloc el 17, al cementiri de l'antic convent de
Brevnov, als afores de Praga. Les autoritats van aconsellar a les
floristeries de Praga que no venguessin flors aquell dia, per aquesta
raó invito de tot cor els visitants de Praga a fer una petita visita a
la seva tomba. Mai no hi hauria de faltar una flor d'un ciutadà europeu
conscient de la seva condició. Durant el sepeli, 100 agents de policia
van estar fent fotos i identificant els assistents. Un helicòpter
sobrevolava la cerimònia per destorbar les paraules dels oficiants i
atemorir els presents. Alguns van ser arrestats quan va acabar el
funeral. Malgrat tot, segons l'informe de la mateixa policia, hi van
assistir unes 500 persones, "la majoria joves". L'endemà la família
tenia anunciada una missa de rèquiem, però va ser prohibida.
El
1935 Edmund Husserl havia defensat públicament a Viena que la cultura
europea porta en si una idea absoluta, la d'humanitat. Però es tracta
d'una idea fràgil que no té garantida la seva preservació. Res no
impedeix que un dia Europa es vulgui desfer de la seva pròpia història i
que arribi el moment en què no hi hagi europeus disposats a mantenir
viu l'heroisme de la raó. Patocka hi era present.
Quan el règim
comunista txecoslovac va conèixer l'existència de la Carta 77 va
contraatacar promovent una anticarta titulada " Per la creació, en nom
del socialisme i la pau" , que immediatament va ser signada per milers
de ciutadans, amb una notable representació d'intel·lectuals i
personalitats de la vida pública del país, entre ells els actors més
populars. Tots es van afanyar a posar-se al costat del poder signant
públicament el seu compromís en un acte públic al Teatre Nacional de
Praga el 28 de gener del 1977. Molt més tard, quan es va commemorar el
30 aniversari d'aquests fets, Václav Havel va donar una altra mostra
d'heroisme de la raó quan va defensar públicament els signataris de
l'anticarta. Tots formaven part de la història comuna del país. "Tots
dos documents -va dir- formen part de la nostra història i és de
l'interès de tots nosaltres i també de les generacions futures conèixer
la història txeca. L'anàlisi de la història hauria de transcórrer sense
emocions negatives o odi". Hem de lluitar per les causes nobles, va
insistir, sense condemnar els que no hi lluiten. Condemnar els que van
signar l'anticarta significaria condemnar la història de la nació. Em
sembla un noble exemple de memòria històrica.
El 19 de març, Le Monde va publicar un article del filòsof Paul Ricaeur, en què defensava que Patocka va morir "perquè no coneixia la por."
Avui
la Carta 77 ha renascut en la xinesa Carta 08, que s'hi inspira
obertament. Mo Shaoping, un dels seus signataris en resumeix així el
contingut: "Demana l'aplicació de les lleis".
No hay comentarios:
Publicar un comentario